28 °C
Llucmajor
Llucmajor
Cap Blanc
Llucmajor
Delta

Torres defensives

La gran superficie i, sobretot, la longitud que té la costa llucmajorera feren imprescindible bastir al llarg de la costa construccions de tipus defensiu i d'alerta. Aquestes torres foren aixecades principalment, el s. XVI, quan Mallorca estava baix el perill de les constants incursions dels musulmans. S'avisaven i feien senyes de foc durant la nit i de fum durant el dia, quan els vigies o torrers veien vaixells enemics. Així mateix, moltes possessions de Sa Marina es fortificaren i s'aixecaren altres torres aferrades a les cases.

Torre de s'Estalella

Torre de defensa construida pel mestre d'obres Simó Carrió l'any 1577, situada al lloc anomenat Serral des Corral, a 6 m. sobre el nivell del mar. Es bastí amb carreus de marès de peces de mida irregular. Inicialment, tenia una cambra principal amb volta de maçoneria i terrat. En el parapet hi havia dues troneres i un matacà damunt la porta i un rafal per a armes. Posteriorment, es tancaren les troneres i es modificà el parapet, que fou proveït d'una petita plataforma circular en voladís damunt mènsules, per a la protecció dels tiradors. La torre és cilíndrica en la meitat superior i cònica en la inferior. La seva altària és de 9,2 m, amb un diàmetre de 7,64 a la base i de 6,65 m al terrat. Fou restaurada per l'Ajuntament de Llucmajor el 1984.

Torre del Cap Blanc

P4210071  Situada arran dels penya-segats, fou edificada el 1579 per Antoni Genovard, picapedrer de Sineu, el     mateix que edificà la torre del Cap Enderrocat. Ambdues no foren bastides fins el 1584. Com totes les   d'aquest tipus, s'aixeca sense fonaments damunt un gruixat i massís tronc de conus. La part superior és   cilíndrica. Fa en total 10 m. d'altària i 4,13 de diàmetre en el terrat. Al portal s'hi arribava per una escala   de corda, ara de ferro.

 

 

 

 

Torre del Cap Enderrocat

1_624_1  Edificada el mateix any i pel mateix mestre d'obres que la del Cap Blanc, i per tant molt semblant a     n'aquesta. Tampoc no fou bastida fins el 1584. Estava arrambada al penya-segat. Feia uns 10 m. d'alt, 4   de diàmetre al terrat i 6,10 a la base. Sembla ser que aquesta torre va ser volada quan es feu la   moderna fortificació.

 

 

Torre de Cala Pi

1_623_1  Aquesta cala, pel fet d'estar entre penya-segats era de difícil desembarcament i accesible només amb   una escala de corda. Per això la torre de Cala Pi seria la darrera a fer-se a la marina de Llucmajor. El   mestre d'obres fou Joan Pons, i aquestes varen concloure el 1663. Està situada estratègicament just   damunt el cap de la península de Cala Pi a uns 19,5 m. del nivell del mar. La torre és cilíndrica en la   meitat superior i tronco-cònica en la inferior. L'altària és de 10,20 m, però li manca el parapet. Té un   diàmetre a la terrassa de 8 m. i de 9,95 m. al peu. La construcció és de pedres lligades amb   argamassa. Tot el primer cos de l'esdifici és compacte i la cambra es troba al pis, arribant al portal per   una escala de corda. El portal és un bell arc de marès de mig punt - molt poc freqüent a les torres marítimes- . La terrassa és circular, amb un diàmetre de 8m. Manca el parapet, que per les restes, no tendria més de 0,60 m. de gruixa, i aproximadament uns 2 m. d'altària. Cap a l'any 1970, la torre fou restaurada pels seus propietaris d'acord amb el projecte redactat el 1967 per l'arquitecte Antoni Alomar.