Llucmajor i l'Arquitectura

Llucmajor té un llegat artístic i cultural per mostrar. Es conserven mostres de construccions cíviques i religioses de distintes èpoques i una sèrie de monuments, quasi tots de l'edat contemporània, commemoratius del nostre passat històric (monument a Jaume III), industrial (monument als Sabaters), literari (S'Espigolera). Part de la història d'un poble la conformen les seves cases i edificis, capaços de reflectir les vivències de cada racó, ja que la seva funció social és dissenyar espais humans i formar ciutats belles. L'estil arquitectònic que veim en els edificis és el seguiment d'ideals estètics en la manera de fer, on s'involucren els usos socials i les exigències pràctiques, i així, s'identifiquen amb una època i reflecteixen la cultura, els materials i la utilització dels avenços tecnològics del moment.

L'arquitectura religiosa ocupa un lloc preeminent en el patrimoni cultural de Llucmajor. Prova d'això és la seva església parroquial, que suposa el més destacat en el segle XVIII i mostra el floriment econòmic que es va produir en aquestes terres en aquest segle. Qualsevol d'aquests temples mereix esser visitat, però tal vegada els més representatius de la cultura de la zona són el santuari de Gràcia, l'església de Sant Bonaventura, la capella de les Germanes de la Caritat, la capella de sa Torre, etc.

És així com la diversitat d'estils arquitectònics que hi ha a la nostra ciutat reflecteix 700 anys de constant esforç i entrega.

Distribució urbanística originaria de Llucmajor. El quadrat

1_363_1 La urbanització segons un plànol tipus quadrícula és molt antiga. Sembla que aquesta   distribució urbanística tingué l'origen en les civilitzacions de Mesopotàmia i d'Egipte, que la   transmeteren a grecs i romans i aquests, a nosaltres. Sembla que l'introductor fou Hipòdam   de Milet, i és per això que aquest tipus de plànol en quadrícula també rep el nom de plànol   hipodàmic.

 Eren moltes les poblacions que no tenien murades i adoptaren aquest tipus de plànol.   Llucmajor no és una excepció i adopta l'anomenat quadrat. Aquest quadrat queda   perfectament marcat pels carrers Convent, Vall, Major i Jaume II. Tots tenen una longitud   aproximada de 400 metres.

  Hom creu que aquest traçat es va dissenyar sobre el nucli primitiu de la vila de Llucmajor, que suposadament comprenia els carrers de Sant Miquel i la Font. És per això que el traçat ortogonal que s'inscriu dins el quadrat és un poc desigual, ja que s'ha d'ajustar a l'esmentat nucli primitiu, que és bastant irregular.

Aquest traçat ha condicionat enormement el creixement posterior del nucli urbà, fins a tal punt que si avui observam detingudament un plànol de Llucmajor podrem distingir-hi fins a tres quadrats concèntrics: l'antic quadrat, el quadrat gros i, recentment, les rondes.


Source URL: http://www.llucmajor.org/llucmajor-i-larquitectura