Historiadors: Bartomeu Font Obrador

Historiador i Cronista Oficial de l'Ajuntament de Llucmajor. Proclamat dia 25 de maig de 1999.

Resenya Biogràfica

1_384_1  Nascut a Llucmajor el 1932, es va llicenciar en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona. Dedicat en       principi    a l'arqueologia, formà part de l'equip de Lluís Pericot i prengué part en excavacions a Catalunya i     Mallorca. El     1968 es doctorà amb la tesi Contribució mallorquina al coneixement dels indígenes de Califòrnia,   convertint-se en   especialista en l'estudi de la participació mallorquina en la colonització i evangelització   d'Amèrica.  Fou autor de   nombrosos estudis sobre la vida i obra de Serra, Palou, Crespí i Boscana. En   destaquen  Los indigenas de   California del Pare Boscana, Fra Juníper Serra, Les Balears i el Nou Món, El   apóstol  de California, sus albores y   Doctor de gentiles. La seva Història de Llucmajor, en 9 volums (1972-2001),   és la fita senyera de la historiografia   local. Fou director de publicacions de la Societat Arqueològica Lul•liana. Fou   cronista oficial de l'Ajuntament de   Llucmajor i membre de la Reial Acadèmia d'Història, de la Reial Acadèmia de   Bones Lletres de Barcelona i de la   Reial Acadèmia de la Història de Mèxic. A més era director del Museu Fra Juníper Serra de Petra. Va obtenir diferents títols honorífics, com la creu d'Isabel la Catòlica, l'escut d'or de Llucmajor, l'Espigolera i la ciutadania honoraria de Sant Gabriel de Califòrnia. L'11 d'octubre de 2005 morí a Llucmajor.

Obra: Historia de LLucmajor

L'Ajuntament de Llucmajor ha editat i recolzat aquesta extensa i prolífica obra de historiografía des de l'any 1972 fins al 1999. Composta de 9 volums, inclosos els Index d'unes 84.000 entrades que abraça onomástica, toponimia i temática varia, s'ofereixen quasi 4.500 pàgines de documentació, anàlisi i estudi de la problamàtica llucmajorera en el marc de la historia general del Regne de Mallorca.

Però a més, a partir dels esdeveniments del segle XIV ha bestablert uns eixos vertebradors del relat fàcils de comprendre i de sguir progressivament i aquí intervé per tant l'element cronològic com a conductor seqüencial de la realitat-, els quals han demostrat tenir capacitat per a integrar d'una manera constant tota sort d'aspectes factuals: institucions, demogràfiques, economia, espai urbà o rural, defensa, vida espiritual, folklore, etc. I a la vegada hom pretén un propòsit de globalitat no sols respecte del temps, per aixó hom arranca de la prehistoria bi es va remuntant segle a segle fins arribar a l'actualitat, sinó també de tota mena de qüestions sobre les que s'hagin trobat fonts d'informació adequades, sense excloure'n cap.

El projecte transpua un afany d'ordenada "sistematizació", enfront de la "tematizació" més corrent, si se m'accepta el neologisme, o sota l'apariència de senzillesa s'amaga un esforç d'anàlisi i de síntesi que queda plasmat en una estructura sòlida i reiterativa un volum desprès de l'altre, sempre en la mesura del posible, de manera a procurar la interconnexió d'uns fets amb altres concomitants i cada època amb la precedent o amb la següent, no obstant s'hagi de donar per acceptat que la divisió pràctica de la història per centúries no obeeix a situacions reals puix l'acabament d'una i el principi d'una altra no pressuposen una ruptura radical entre allò que pasaba antes i el que ve desprès. Hi ha cicles que s'han de tenir en compte i precisar.

En tot cas l'edifici imaginari d'aquesta proposta es sustenta bàsicament en uns pocs puntals, de manera uniforme i amb escasses modificacions, que són:

1 ) La Vila, contemplada comn a concentració urbana principal, amb la seva evolució física, la problemática que genera, les solucions recercades, etc.

2 ) La part forana o el terme, comprensiu de la resta del territori municipal, lloc per lloc, amb els seus trets característics: construccions, producció, divisions o concentracions, etc inserint la intrahistoria de la seva propietat amb els titols hereditaris o successions oneroses.

3 ) La població com a ingredient humà, objecte primordial en definitiva de la vida i de qualsevol organització, les curves demogràfiques, els habitants segons el seu "status" social o l'origen, noms i malnoms, les formes de viure, divertir-se o morir, etc.

4 ) La composició i actuacions dels organismes civils rectors de la comunitat - la Univcersitat primer i posteriorment l'Ajuntament en tots els afers de la seva competència.

5 ) Un element de pes a la nostra societat occidental com el religiós-eclesial, aquí a través essencialment de tres focus: l'Esglèsia parroquial representativa de l'acció pastoral més antiga i normal; el santuari de Nostra Senyora de Gràcia erigit al final del segle XV, i el Convent de sant Bonaventura fundat l'any 1608.

6 ) Més un capitol d'activitats o situacions de carácter divers denominat Varia miscel.lana d'assumptes que poden convertir-se en freqüents


Source URL: http://www.llucmajor.org/historiadors-bartomeu-font-obrador