12 °C
Llucmajor
Llucmajor
Cap Blanc
Llucmajor
Delta

Fotografia

Tomàs Monserrat "Es Capellà des Rafalet"

1_196_1 Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma. El 1898, fou ordenat prevere pel bisbe   Campins. Residí sempre a Llucmajor, on va fundar i dirigir una escola i va potenciar les   associacions catòliques. Entre 1909 i 1925, els diumenges també deia missa a s'Arenal.

 A més de pedagog, estava interessat i obert a totes les matèries, però especialment a la física,   la mecànica i la fusteria. Va realitzar marcs per a quadres i tornejats. També elaborà dos motlles   monumentals dels mapes de Mallorca i Espanya en relleu. Enquadernava llibres, embalsamava   animals. Una altra obra seva fou un rellotge de sobretaula de ferro colat. Va muntar una ràdio   de galena i arribà a enregistrar en un disc la veu dels pares passant el rosari.

Però la seva gran afició va ser la fotografia. La major part del material utilitzat per Tomàs Monserrat ha desaparegut. El fotògraf llucmajorer Toni Catany va poder recuperar unes 150 plaques de vidre de 9x12 i 13x18, que va reproduir en el llibre Tomàs Monserrat. Retratista d'un poble, 1873-1944 (Palma 1983). Moltes altres havien desaparegut, així com els decorats i les càmeres que va usar. El que sabem amb certa seguretat és que va utilitzar diverses càmeres de tipus estàndard, no es va limitar a una de sola.

Partim de la base que Tomàs Monserrat no era un fotògraf, simplement un aficionat, i per això, més que la qualitat de les fotografies o els procediments i tècniques utilitzats, el que interessa és el seu valor documental, ja que transcriuen la realitat del moment. El realisme és el fenomen que aconsegueix fins i tot en contra de la seva voluntat, quan justament intentava aconseguir l'efecte contrari.

La major part de la seva obra data del primer quart del segle XX. Va retratar paisatges, festes del poble (el carro de la Beata, curses el dia de Santa Càndida...), però el tema que més va tractar foren els retrats (individuals, familiars, en grup).

Se situa al marge de tot corrent estètic. Toni Catany el considera allò que en pintura anomenam un naïf. Manté uns enquadrats constants, fa sempre les fotos al mateix racó del pati, amb els mateixos elements decoratius i al mateix moment del dia (primeres hores del capvespre). Normalment són retrats fets els diumenges, enmig d'un decorat gairebé barroc. Abans de realitzar el retrat tot es prepara com si es tractàs d'una obra teatral. En alguna ocasió retrata la gent amb roba de feina, en el seu escenari natural.

Toni Catany

1_197_1 Va néixer a Llucmajor l'any 1942 i des del 1963 viu a Barcelona. Fotògraf autodidacte, va   començar la seva carrera com a free lance i fent reportatges per a distintes revistes i periòdics,   entre ells alguns sobre Israel i Egipte a la revista Destino, i sobre Balears a La Vanguardia. Dins   el que podríem anomenar fotografia comercial, ha realitzat reportatges i retrats per a revistes   internacionals, portades de discs...

 L'artista ha passat de les tècniques fotogràfiques més primitives a les més modernes. A finals   dels 70 experimentà amb calotips, una tècnica molt primitiva que consistia a utilitzar un paper   sensibilitzat per obtenir un negatiu i llavors aconseguir una còpia per contacte. Amb les textures   assolides amb aquesta tècnica, Catany imprimí a les seves imatges un aire misteriós i anacrònic.   Des de llavors ha derivat a la utilització dels mètodes més moderns, com la digitalització dels   originals, sempre dins d'una obra fotogràfica intemporal, que sovint retoca amb colors pastel i que   s'assembla a quadres hiperrealistes.

 Catany ha recollit amb la seva càmera natures mortes, tema al qual dedicà 10 anys; nus,   especialment en una sèrie de cossos masculins sota el títol Somniar déus; retrats i paisatges, i   imatges dels seus múltiples viatges. Es tracta d'una obra de caire intimista.

Exposicions:

Des de la seva primera exposició el 1972, n'ha realitzades més de cent d'individuals i altres tantes de col·lectives per tot el món. La seva obra ha estat exposada a Espanya, França, Holanda, Anglaterra, Itàlia, Grècia, Suïssa, Tunísia, Estats Units, Alemanya, Austràlia i Japó, entre altres països.

Col·leccions:

Part de la seva obra es troba en innombrables col·leccions privades i públiques arreu del món (a la Biblioteca Nacional de París, al Museu d'Art Modern (París), al Museu Niepce (Chalon-sur-Saône, França), a la Universitat de Parma (Itàlia), a la International Polaroid Collection (EUA), al Museum für Kunst und Gewerbe (Hamburg), al Museu de Mallorca, etc.).

Publicacions:

És autor d'una monografia dedicada al fotògraf llucmajorer Tomàs Monserrat, que duu per títol Tomàs Monserrat (1873-1944). Retratista d'un poble (1983).

Altres publicacions:

  • Les Illes, con texto de Maria Antònia Oliver (1975)
  • Les Balears, con texto de Baltasar Porcel (1985)
  • Retrobar Barcelona (1987)
  • Història de la dansa a Catalunya (1987)
  • Natures mortes (1987), premiada como el mejor libro de la Primavera Fotográfica, 1988
  • Cossiols (Mestizo, Murcia, 1987)
  • La meva Mediterrània (1990), premio al mejor libro de las Trobades Internacionals de la Fotografia d'Arles y premio al mejor libro ilustrado por la Generalitat de Catalunya,1991
  • Flowers of Live (Treville, Japón, 1991)
  • Somniar déus (1993)
  • Obscura memòria (1994)
  • Fotografies (1997), Premio de los Editores Europeos y premio al mejor libro ilustrado por la Generalitat de Catalunya, 1998
  • Calotips 1976-1986 (1998)
  • L'artista en el seu paradís (2000)
  • Cases modernistes de Catalunya (2002)

Premis:

  • Premio Nacional de Fotografía del Ministerio de Cultura (2001)
  • Premi Nacional d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (2001)

Distincions:

  • Nomenat pel Govern francès Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres (1991)

  • L'Ajuntament de Llucmajor li lliurà l'Espigolera (2001)