El Consell lliura el reconeixement com a Festa d'Interès Cultural al sermó de l'Enganalla.
La sala de plens de l’Ajuntament de Llucmajor ha acollit avui l’acte de lliurament del diploma que acredita que el Sermó de l’Enganalla és oficialment Festa d’Interès Cultura (FIC), després de la declaració aprovada per unanimitat pel Consell de Mallorca el mes de maig del 2016.

Aquesta declaració reconeix el valor patrimonial i cultural d’aquest discurs que es pronuncia el dia de Pasqua al convent dels franciscans de Sant Bonaventura de Llucmajor.

El diploma ha estat lliurat pel vicepresident primer i conseller de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, Francesc Miralles, al batle de Llucmajor, Bernadí Vives.

L’acte ha estat presentat per Adelina Gutiérrez, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Llucmajor, que ha destacat que aquest reconeixement ha de servir per a “donar a conèixer i difondre aquesta joia que sentim tan llucmajorera” a l’hora que ha agraït la tasca de Miquel Sbert, ponent de l’expedient tècnic sobre el Sermó de l’Enganalla.

Sbert, autor també del llibret “El Sermó de l’Enganalla, una festa d’interès cultural” que es repartí entre els assistents al final de l’acte, ha destacat que “el Sermó de l’Enganalla “organitzat i viscut per la comunitat Franciscana” és “una demostració clara de patrimoni immaterial” i el titllà de “minimiracle llucmajorer” perquè és una festa viva que fa que el convent s’hagi d’obrir a les 7’30 perquè s’ompl de gent que no es vol perdre el sermó. Segons Sbert, el sermó reuneix els elements més importants del folklore “la dinàmica agonística i els elements verbals i no verbals”. Ha tancat el seu “sermó civil” dient que “hem rebut el sermó dels nostres avantpassats i l’hauríem de llegar als nostres successors”.

Tot seguit, Francesc Miralles ha donat l’enhorabona a totes les persones que han participat en l’expedient i ha deixat clar que la declaració com a FIC “no farà que la festa sigui més gran, més bona o millor sinó que serveix per obtenir un reconeixement de tots els mallorquins i mallorquines a través del Consell de Mallorca”. “No vol dir que la festa hagi de canviar perquè la festa la fa el poble que l’ha de mantenir i adaptar als nous temps” ha apuntat.

Finalment, el batle de Llucmajor, Bernadí Vives, s’ha mostrat “molt orgullós perquè una joia de la cultura hagi sobreviscut i segueixi sent cita obligada” pels veïnats del municipi. També ha agraït l’impuls que donà a la declaració l’anterior Consistori l’any 2015. Ha acabat el torn de les intervencions amb un “sermó”: “En Francesc ens ha entregat/ un diploma desitjat/ i com a batle vos vull dir/ que el sermó ja s’ha acabat”.

INFORME
Segons l’informe elaborat pel Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de Mallorca, el nom d’enganalla prové de la simulació de duel que fan l’organista i el predicador, que tracten d’enganyar-se mútuament “perquè el predicador fa tot el que pot per acabar el sermó quan menys s’ho pensi l’organista, i aquest fa també els possibles per a enganyar el predicador posant-se a sonar l’orgue quan el sermó està a les acaballes".

Sembla que fins a al final del segle XIX el Sermó de l’Enganalla era una pràctica habitual en altres pobles de Mallorca com Montuïri, Algaida, Vilafranca de Bonany i Felanitx, però avui només es conserva a Llucmajor.

Amb el temps aquesta celebració ha pres un caràcter més popular i ha esdevingut una de les tradicions més arrelades a Llucmajor, on gaudeix d’una gran participació popular i és percebuda per la gent com un element característic i imprescindible de les celebracions de la Setmana Santa. El Consell de Cultura Popular reconeix l'innegable caràcter viu i dinàmic del Sermó de l’Enganalla, que “no és mai el mateix sinó que depèn de l’enginy dels protagonistes i assegura que el fet que desaparegués de la resta de Mallorca i que gaudeixi d’una vigència plena a Llucmajor fan que sigui un element singular del patrimoni immaterial de Mallorca, que cal salvaguardar per a les generacions futures”.
Bookmark and Share
imatge peu

Plaça d'Espanya, 12, 07620 Llucmajor - Telèfon: 971 660 050 Contacte / Mapa web